Chiang Mai
26/08/10 | Encara no hi ha cap comentari
Tras 18 horas de tren dejamos atrás el ruidoso Bangkok y nos dirigimos a Chiang Mai, al norte de Tailandia. La segunda ciudad más grande del país, resultó no ser tan grande y bastante agradable. Recorrimos sus calles y fuimos al enorme mercadillo de los domingos, donde se vende todo tipo de souvenirs y comida.
Estuvimos mirando los diferentes tours y viendo que se hacía lo mismo en 3 días que en 1 nos decidimos a hacerlo en uno y así irnos a pasar algunos días a Pai.
Empezamos el día yendo a ver a la tribu de mujeres jirafa, cuando llegamos no eran más que unos puestecitos de souvenirs que los llevaban estas mujeres. Aún así fue sorprendente ver lo mucho que les alargan el cuello! Aunque parecen aros una vez puestos, en realidad es un tubo que van apretando conforme van creciendo. Empiezan a alargarles el cuello a los 5 años y llegan a tener unos 25 “aros”!!
Después fuimos a hacer bambú rafting, o lo que es lo mismo, te suben a unas cañas de bambú y te tiran rio abajo (en una zona con poca corriente). Luego nos dieron un paseo con elefante y fuimos a hacer rafting! Fue lo más divertido del día! A Jordi le dijeron que remara, y ya sabéis que él es muy obediente… así que en un remolino casi se nos va al agua…porque no dejó de remar ni para agarrarse!
Bangkok
19/08/10 | 1 Commentari
Ja fa uns dies que ens movem per Bangkok. No està malament, però ni molt menys ens hauríem estat aquí tant de temps si no fos pel maleït visat de la India. A part de que ens costarà una fortuna fer-lo, ens em d’esperar 5 dies laborables a que ens el tramitin!!! Molt exagerat! Si li sumem que hem tingut el cap de setmana pel mig fa que tot se’ns allargui moltíssim!
La ciutat ens va rebre amb les celebracions de l’aniversari de la reina, i la veritat és que tot i que no ho hem aprofitat gaire, es nota que hi ha bastant ambient a tot arreu. També, hem aprofitat per anar al mercat! Llàstima que cada vegada sigui més de suvenirs i menys de gent local. Per passejar-nos pel barri xino, que sempre té el seu encant. Per anar a centres comercials gegants, molts plens de marques de super luxe i altres amb les falsificacions més actualitzades (per cert, em vist el que van cremar durant la revolta i resulta molt espectacular veure-ho així al mig de la ciutat… us imagineu el Corte Inglés de plaça Catalunya cremat?!)…
Una de les coses que mes ens ha agradat ha estat el mercat flotant. Tot i que també està a rebentar de turistes segueix tenint part de l’encant que segurament tenia. El bullici de barquetes, els rems creuant-se amb la mercaderia, l’olor del menjar cuit dins de les barques… bastant curiós.
I com que ens “sobren” dies i em coincidit amb l’Ian que també voltava per aquí, vam decidir d’anar-nos-en de festa tots junts després d’un sopar ben distret. Una festa que s’ha posat d’allò més bé!
Templos de Angkor
16/08/10 | Encara no hi ha cap comentari
Desde Battambang cogimos el autobús hacia Siem Riep, la que sería última parada de Camboya y también la guinda final.
Tras hacer el papeleo para el visado de Tailandia y contratar el tuk tuk que nos acompañaría durante los tres días que serían necesarios para recorrer los templos de Angkor nos fuimos a ver el atardecer desde una de las colinas… El atardecer fue más bien flojillo después de todo lo que habíamos visto, pero no nos resignamos y nos dijimos que el amanecer en Angkor Wat sería mucho mejor. Así que, al día siguiente nos tocó levantarnos a las 5 de la mañana para llegar a primera hora. La verdad es que el amanecer no estuvo mal pero nada comparado con la visita al templo…
Los templos de Angkor son la construcción religiosa más grande del mundo y puedes sentirte como un auténtico Indiana Jones perdiéndote entre los muros de todos los templos de Angkor… entre nuestro preferidos Angkor Wat, Bayon con sus intrigantes caras, Ta Phrom con enormes árboles colándose entre las piedras(donde se rodó Tomb Raider), Banteay Srei con sus finísimos tallados…
Los camboyanos están tan orgullosos de esta maravilla que aparece hasta la bandera, aunque muchos ni siquiera lo hayan visto nunca. Y aunque el tiempo lo haya reducido a ruinas, en su época de esplendor vivían el ellos más de un millón de personas, mientras que en Londres sólo eran 50.000. Para nosotros Camboya es un país que merece ser visitado y sin lugar a dudas los templos de Angkor deberían ser una de las 7 maravillas del mundo.
Siem Riep es una ciudad que se nutre básicamente del turismo de los templos, pero que aún así tiene encanto. Nosotros aprovechamos para beber cerveza a 40 céntimos y probar la barbacoa camboyana, que incluye ternera, gambas, cocodrilo y serpiente ( que es muy dura)
Nos gustaría dedicar este post a Julio, ya que nos hemos acordado mucho de él imaginándolo como arqueólogo por los templos de Angkor.
Battambang…
11/08/10 | Encara no hi ha cap comentari
… era un lloc totalment desconegut per nosaltres abans de començar el viatge. Va ser gracies al Mike i la Silke (ja us n’haviem parlat) que vam acabar decidint-nos per fer pasar la nostre ruta per aquest indret. I la veritat, ha valgut molt la pena. Ells ens ho van “vendre” com “some of the real Cambodia” i és ben bé com ha estat!
Vam pasar-hi només un dia pero va ser suficient per agafar un tuc tuc que ens portes fins al bamboo train. El tren, o més ben dit, el vagó té la seva gracia. És una plataforma de bambu, sobre dos eixos (no se com s’aguanten) i un motor de… “cotxe”… de “quita i pon”. Lo més divertit és quan, sobre una sola via, arriba un altre vagó de cara… cap problema! Es treu la plataforma, els dos eixos i es deixa pasar l’altre tren. Es torna a montar el xiringuito i endevant!
El tren ens va portar a una fàbrica de totxos, on entre senyals i bona intenció vam “conversar” amb la familia que hi havia.
Després del tren també vam comensar a tastar el que son els temples en aquest país! Tot just un aperitiu del que ens esperaba a Angkor!
I sobretot, el que més ens va agradar va ser tot el que vam anar veient durant el camí. Les casetes, camps, families, la gent cambodjana… que no obliden mai el seu somriure encantador!
Trist passat, prometedor futur
06/08/10 | 2 Comentaris
Ja som a Cambodja. Un país que a priori tothom coneix més aviat poc. Afortunadament, té dos veïns amb molt turisme, Tailandia i Vietnam, però segurament, encara no te prou atractiu (o no els saben vendre prou bé) com per ser un destí turístic únic.
Hem començat per Phnom Penh, la capital. La veritat es que ens recorda molt a les grans de Vietnam, però es molt més neta, la tenen més cuidada i té construccions molt més interessants: la Silver Pagoda, el palau Reial, el mercat central, el passeig davant del riu…
Però malauradament, el que més ens ha xocat és el seu negre passat, fins llavors, per nosaltres desconegut:
Cambodja va ser, durant la guerra de Vietnam, el país en qui ningú es fixava. Les bombes americanes queien “accidentalment” igual que a altres veins com Laos i això va provocar un malestar persistent en la població cambodjana. Mica en mica, la guerra al Vietnam va anar desintensificant-se i va ser la oportunitat que l’extrema Esquerra, encapçalada per Pol Pot, va aprofitar per controlar l’exèrcit i fer-se amb el poder del govern.
Inicialment, la gent va pensar que aquest canvi de rumb supossaria l’arribada de la pau però res més lluny de la realitat.
Pol Pot, (diminutiu de Politic Potential), es va formar a Paris, on va incorporar les idees més extremes del comunisme emergent. En tornar al seu país natal les va aplicar en el seu malaltís exponent . La dictadura del proletariat, es va convertir en una masacra del seu propi poble.
Perseguint l’objectiu de convertir el seu poble en autosuficient, Pol Pot va ordenar fer tornar a tota la població als camps d’arròs (on paradògicament, al final, es morien encara més de gana). Phnom Penh, la capital es va convertir en una ciutat fantasma en tres dies (més d’un milió de desplaçats). Es van eliminar tots els intel•lectuals per possibles perills pel regim, i per evitar venjances, les seves famílies (dones, nens…) van patir la mateixa sort. El simple fet de portar ulleres, de parlar un idioma estranger, de fins i tot tenir camps més productius que altres, era motiu suficient per ser empresonat i matat. Tots els hospitals, universitats, escoles de les ciutats van ser destruïts o convertits en presons de tortura.
Una masacra on dels anys 1975 al 1979 van morir més de 3 milions de persones (aproximadament la meitat de la població). I ningú va fer-hi res! Estratègies i interessos geopolítics van fer que tothom gires la mirada i no es volgués investigar en un país que havia tancat totes les seves fronteres.
L’any 1979, l’avui President del govern (“democràtic”), va arribar a Vietnam, on va demanar ajuda i va avisar de la intenció de Pol Pot de “reconquerir” territoris del sud. L’exèrcit de Vietnam va entrar a Cambodja, gaire bé sense resistència (les ciutats eren buides) i va acabar amb el regim Khmer Rouge.
La historia és duríssima i sorprenentment desconeguda. Avui el museu de la guerra de la ciutat S-21 (ex escola i convertida durant el règim en centre de tortura) dóna detall del que va passar i a pocs kms de la ciutat es pot visitar un camp d’extermini (killing fields) on arribaven camions i camions de gent que no en tornava a sortir mai més. Centenars de tombes i encara avui ossos que surten de terra.
Tal com deia un dels nostres guies: tothom en aquest país s’ha vist afectat per aquest conflicte tant recent.
Avui en dia és un país de pau, amb trajectòria positiva tot i molts problemes que encara arrosseguen (com la corrupció), amb molt potencial per seguir creixent, i sobretot amb una gent molt entregada i somrient.
Per cert, si en voleu saber alguna cosa més podeu mirar la pel•lícula: Killing fields (Los gritos del silencio).
Pròxima parada, Battambang!
Delta del Mekong
03/08/10 | Encara no hi ha cap comentari
Los últimos días en Vietnam los hemos pasado en Saigon, donde conocimos a Maite y Anna, dos chicas encantadoras a las que pudimos conocer antes de que volvieran a Artesa de Segre. Antes de coger el barco hacia el Delta del Mekong nos regalamos una noche muy especial, con cenita en un Bistro francés y cóctel en un club de jazz.
Después de 2 horas en bus hasta llegar al delta, nos montamos en una barquita que nos llevó por el delta. La verdad es que es curioso ver las casas elevadas, las barcas llenas de mercancía y atravesar el agua marrón y llena de basura. El mercado flotante estaba casi desierto y quizás lo más interesante fue ver como hacían caramelos de coco, papel y palomitas de arroz. La noche la pasamos en un hotel flotante que era bastante cutrillo y Jordi casi coge una sobredosis de spray antimosquitos!
El segundo día nos lo pasamos saltando de bote a bote y tras una larga espera en las aduanas por fin llegamos a Camboya. La sensación es que pasamos demasiado tiempo entre barco y autobús, y quizás teníamos expectativas más altas sobre el Delta del Mekong.
¡Ahora ya estamos en Camboya! ¡Nuevo país y nueva aventura!
“Vietnam is a country, is not a war”
30/07/10 | 2 Comentaris
S’acosta el final de la nostra ruta per Vietnam! just abans d’entrar a Cambodia pel delta del Mekong estem passant uns dies la Saigon (altrament condeguda com Ho Chi Minh).
Saigon, és enorme! i tot i el caos que seria comparada amb qualsevol altre ciutat occidental, si que es respira cert ordre sobretot si es compara amb Hanoi. “Només” té 4.000.000 de motos!!! increible! i increiblement difícil creuar segons quins carrers, evidentment sence semafors, sense una mica de sort!
Hem aprofitat per veure les 3 coses mes famoses que tenen per aquí: El mercat, el museu de la guerra i els tunels de Cu Chi a uns 60 kms del centre de la ciutat.
Ahir vam agafar-nos un tour organitzat (única manera de fer-ho gaire bé) i ens van portar fins a Cu Chi. En aquest poblet ja durant el temps en que els francesos van ser per aquí van comensar a construir uns tunels subterranis. L’objectiu era que servissin de refugi i de forma d’escapatoria pels kms de trinxeres que cobrien la zona. Mica en mica van anar extenent la xarxa de tunels i ja durant la guerra amb el americans aquests tunels recorrien més de 200 kms! eren una ciutat subterrania, amb hospitals, cuines, dormitoris, sales de conferencia, fonts d’aigua, trampes, escapatories… on hi van viure fins a 20.000 persones! els vietnamietes son gent menuda i els tunels eren ben bé fets a la seva mida! uns 40 cm d’amplada, per 1,20m d’altura, i foscos, molt foscos!
Vam tenir la oportunitat d’entrari, i la veritat és que es bastant claustrofòbic. Costa imaginar-se com de deseperant havia de ser, en ple combat.
La mateixa tarda vam anar al museu de la guerra. Té fama de ser molt esbiaixat en favor del bandol vietnamita. En qualsevol cas, moltes de les fotos parlen “massa” per si soles. Fossin grocs, fossin blancs o fossin negres les cares de deseperació horroritzen i repugna pensar que avui encara hi ha desenes de guerres amb situacions similars al voltant del món.
La guerra va desplaçar fins a mig milió de soldats americans a la zona, 57.000 van morir. Vietnam, encara va seguir amb 3 anys més de guerra civil amb un resultat després de 17 anys de conflictes de més de 3 milions de morts! Es van llançar més tonelades de bombes durant la guerra de Vietnam, que en tota la segona guerra mundial! una animalada darrera una altre.
Afortunadament, amb només 35 anys, Vietnam s’ha reconstruit i gaudeix de llocs com Dalat, la nostra parada previa a Saigon.
Dalat és a la muntanya, i a diferencia de Sapa, els paisatges son de pins i hibernacles de flors i vegetals (sense arròs). Vam estar un parell de dies. Suficient per fer-nos una idea de la ciutat i veure alguns dels seus atractius. Especial gracia ens va fer el “Valley of Love”. Sincerament, un lloc molt cutre, on sota la paraula “love” s’accepta qualsevol tipus d’imatge massa “nyonya”, “culumpis” roses, cors per tot arreu, ponts suposadament idílics, animals, dinosaures i tot! per els vietnamietes deu ser molt romàntic, per nosaltres un motiu per fer-nos un fart de riure.
Ja només ens queda un post, Delta del Mekong, ja des de Cambodia!
SAME SAME BUT DIFFERENT
27/07/10 | 1 Commentari
Después de nuestra particular odisea y de visitar Hue cogimos el autobús (esta vez sólo 5 horitas) hacia Hoi An, una ciudad de la que sólo habíamos oído halagos. Y cuando llegamos entendimos porque… mientras que las ciudades de Vietnam son increíblemente ruidosas, abarrotadas de tráfico y estrechas, Hoi An es una pequeña perla de tranquilidad…edificios bajos de antiguo estilo colonial y apenas tráfico. Así que a pesar del calor sofocante nos enamoramos de la ciudad.
Ya nos habían hablado de que hacerse ropa a medida era una de las atracciones de Hoi An, y que era muy barato… pero no nos imaginábamos que lo iba a ser tanto… empezamos comprando un traje para Jordi y un vestido para mi… y luego nos fuimos entusiasmando y acabamos comprando: Jordi- Un traje, 2 camisas, 1 chaqueta y 1 gabardina; Karen- 2 vestidos, una gabardina, una chaqueta, una falda y un abrigo! Todo a medida y por muy poco dinero!!!
La parte más divertida fue tomarnos medidas… a Jordi para hacerle el traje le metieron mano por tooooodos sitios, que digo yo que de “la parte pélvica” no hacía falta tanta medición 
Y por mi parte, como ellas no tienen mucha delantera estaban entusiasmadas con la mía y se empeñaban en dejarme escotes de esos que se te ve el ombligo. Yo que soy muy casta (o con un padre que no me dejaría salir así) diciéndoles que me lo cerraran más… y ellas tocando y diciendo”why? it’s beautiful”
¡La comida también es increíble aquí! Tienen platos propios como el White rose (nuestro preferido) Cao lau o wanton. Nos gustó tanto que hasta hicimos un curso de cocina vietnamita muy divertido!!! Todo esto regado con cerveza a 4.000 dongs (0.15€) para calmar el calor.
Además a 4kms de Hoi An tienen una playa bastante bonita, donde puedes estar a la sombra de los cocoteros y bañarte en aguas casi calientes.
Y de Hoi An cogimos el bus (otra vez toda la noche) y nos fuimos a Nha Trang, una ciudad costera demasiado turística que es famosa por el submarinismo tirado de precio. Tras nuestra experiencia en Australia nos habíamos quedado con el gusanillo, así que nos montamos en un barco y probamos de nuevo… y esta vez todo fue como la seda!!! Yo pude ecualizar y Jordi parecía sentirse como pez en el agua! Así que yo me decidí a hacer el curso y Jordi pensó que lo dejaba para más adelante, así que YA SOY SUBMARINISTAAAAAA!!! La verdad es que nada va a ser comparable a la gran barrera pero aun así hemos visto corales, una tortuga poniéndose las botas de algas, peces león, morenas y miles de peces de colores!
¡Próxima parada Dalat!
« go back — keep looking »Where are we lost?
És ben cert que...
