Guainot

Una volta per la volta al món

Home » “Vietnam is a country, is not a war”

“Vietnam is a country, is not a war”

S’acosta el final de la nostra ruta per Vietnam! just abans d’entrar a Cambodia pel delta del Mekong estem passant uns dies la Saigon (altrament condeguda com Ho Chi Minh).
Saigon, és enorme! i tot i el caos que seria comparada amb qualsevol altre ciutat occidental, si que es respira cert ordre sobretot si es compara amb Hanoi. “Només” té 4.000.000 de motos!!! increible! i increiblement difícil creuar segons quins carrers, evidentment sence semafors, sense una mica de sort!
Hem aprofitat per veure les 3 coses mes famoses que tenen per aquí: El mercat, el museu de la guerra i els tunels de Cu Chi a uns 60 kms del centre de la ciutat.
Ahir vam agafar-nos un tour organitzat (única manera de fer-ho gaire bé) i ens van portar fins a Cu Chi. En aquest poblet ja durant el temps en que els francesos van ser per aquí van comensar a construir uns tunels subterranis. L’objectiu era que servissin de refugi i de forma d’escapatoria pels kms de trinxeres que cobrien la zona. Mica en mica van anar extenent la xarxa de tunels i ja durant la guerra amb el americans aquests tunels recorrien més de 200 kms! eren una ciutat subterrania, amb hospitals, cuines, dormitoris, sales de conferencia, fonts d’aigua, trampes, escapatories… on hi van viure fins a 20.000 persones! els vietnamietes son gent menuda i els tunels eren ben bé fets a la seva mida! uns 40 cm d’amplada, per 1,20m d’altura, i foscos, molt foscos!
Vam tenir la oportunitat d’entrari, i la veritat és que es bastant claustrofòbic. Costa imaginar-se com de deseperant havia de ser, en ple combat.
La mateixa tarda vam anar al museu de la guerra. Té fama de ser molt esbiaixat en favor del bandol vietnamita. En qualsevol cas, moltes de les fotos parlen “massa” per si soles. Fossin grocs, fossin blancs o fossin negres les cares de deseperació horroritzen i repugna pensar que avui encara hi ha desenes de guerres amb situacions similars al voltant del món.
La guerra va desplaçar fins a mig milió de soldats americans a la zona, 57.000 van morir. Vietnam, encara va seguir amb 3 anys més de guerra civil amb un resultat després de 17 anys de conflictes de més de 3 milions de morts! Es van llançar més tonelades de bombes durant la guerra de Vietnam, que en tota la segona guerra mundial! una animalada darrera una altre.
Afortunadament, amb només 35 anys, Vietnam s’ha reconstruit i gaudeix de llocs com Dalat, la nostra parada previa a Saigon.

Dalat és a la muntanya, i a diferencia de Sapa, els paisatges son de pins i hibernacles de flors i vegetals (sense arròs). Vam estar un parell de dies. Suficient per fer-nos una idea de la ciutat i veure alguns dels seus atractius. Especial gracia ens va fer el “Valley of Love”. Sincerament, un lloc molt cutre, on sota la paraula “love” s’accepta qualsevol tipus d’imatge massa “nyonya”, “culumpis” roses, cors per tot arreu, ponts suposadament idílics, animals, dinosaures i tot! per els vietnamietes deu ser molt romàntic, per nosaltres un motiu per fer-nos un fart de riure.

Ja només ens queda un post, Delta del Mekong, ja des de Cambodia!

Name of author

Name: Guainot

2 thoughts on ““Vietnam is a country, is not a war”

  • Nens, finissims els vostres posts. M’estan siguent de molta utilitat! Un gran input pel meu viatge, q comença practicament quan vosaltres ja canvieu de país. Dimarts a les 10 del mati enlairo cap a hanoi.

    Salutacions als dos i els millors desitjos pel que us queda d’aventura!! Q ja he vist a l’entrevista q ua han fet que l’allargueu un meset més de lo que teníeu previst!

    Petons i abraçades.

    G.

  • Que voy pa’llaaaaa!!! Arribo dema a les 12.30 hora local a vietnam. Coincidirem dins un mateix país encara que sigui d’una punta a l’altra? O ja esteu fora? Saluuuut!

Comments are closed.